Diumenge 15: Orígen - Burgos

diumenge 15 de juliol, ens posem en marxa cap a 2/4 de 10 del matí, hora en que, dipòsit benzina ple, sortim d'Olot direcció Ripoll - Vic - Manresa - Lleida, ja que ara com ara es la via més ràpida. L'eix transversal, tot i els seus defectes de ferm i d'estretor, continua sent una magnífica via per connectar les terres de lleida amb les comarques gironines tot atrevessant meravellosos paisatges, que van des de les diferents tonalitats de verd entre La Garrotxa, El Ripollès, Osona i El Bages; aquesta última comarca serveix molt de llindar en aquest aspecte i ja ens comença a mostrar les tonalitats més pròpies de la plana de Lleida, grocs palla i sobretot més àrides pel que fa a l'entorn tant de l'eix transversal com de la A-2.

A Lleida realitzem la nostra primera parada per esmorzar, al bar Capicua de la capital, és prop del migdia i encara ens queda molt de camí, de manera que de seguida ens posem altre cop a la carretera i després d'haver travessat el sempre espectacular paisatge dels Monegros (a mi particularment m'agraden més passant per la N-2 que no pas per l'AP-2 per on varem passar per escurçar) començem a divisar les particulars cúpules de les esglèsies de l'entron de Saragossa fins que al final apareixen les de la Catedral de la Pilarica de la capital, que observem des del cotxe estant i gairebé sense temps ni d'entreternir-nos gaire ja que la carretera al voltant de Saragossa es complica, i més ara amb tot això de l'Expo'08. Entramat d'incorporacions i sortides que si et despistes et pots trobar tant direcció a Logroño com a Pamplona com Madrid. El nostre objectiu: seguir direcció Logroño.

Entre Saragossa i la capital "riojana" el paisatge no varia massa, es nota que som a l'altiplà i només les empreses de conserves i les extensions de vinyes ens donen les pistes d'estar més o menys prop de Logroño. Entre mig immensitat d'hectaarees ocupades per molins de vent i el buffet lliure Ciudad de Castillejo, a Castillejo evidentment, ciutat encara Navarresa. En aquest buffet s'hi menja prou bé, ara això sí, s'ha d'anar amb molta gana, el menjar abunda [;-)].

Fins Logroño tot igual doncs, i a partir d'ací cap a Burgos el paisatge va variant entre les vinyes, extensions i extensions de conreu i les arbredes. Val a dir que entre Logroño i Burgos varem agafar la nacional anomendada del Camí de Santiago, ja començavem a entrar en situació [:-)].

Burgos és una ciutat recollida i maca el centre històric de la qual la rodejen un parell de rius. Molt bonica i llàstima de no tenir més temps per visitar-la però el recorregut pel seus serpentejants carrers entorn de la magnífica i esplèndida catedral va ser reconfortant i agradable (excepte per les tres picades de mosquit tigre que vaig rebre). L'hotel Rice, de quatre estrelles és un hotel correcte a 10 minuts de tranquila passejada del centre.